Història de l'OEA
La història de l’OEA té el seu origen en els punibles esdeveniments de setembre de 2001 als EUA. Van obligar a redefinir les mesures de seguretat adequades i necessàries per a la cadena logística de comerç exterior.
L’increment progressiu de facilitats que, en l’última dècada del segle XX, van promoure les administracions duaneres de manera generalitzada. Fruit d’aquests esdeveniments, es va experimentar una pausa i una reconsideració per a estudiar els procediments que avalessin les noves mesures de seguretat. Aquestes mesures no havien de perjudicar el comerç internacional en excés. Havien de facilitar el control adequat de la cadena logística internacional per part de les autoritats nacionals competents en la matèria.
Diversos països, encapçalats pels Estats Units, van implantar procediments sobre el tema en un breu període de temps: el programa estatunidenc C-TPAT, el canadenc PIP, el suec StairSec, l’australià FL o el neozelandès SET. A partir d’aquests programes, en 2005 l’Organització Mundial de Duanes va elaborar el marc normatiu de la OMA, les anomenades normes SAFE, que han estat ratificades per més de 150 països, incloent-hi la Unió Europea i tots els països que la formen.
L'OEA a la Unió Europea
En l’àmbit comunitari, l’OEA neix amb la publicació del Reglament 648/2006, de modificació del Codi Duaner, i en el qual s’estableixen les tres grans directrius en matèria de seguretat que cal desenvolupar: gestió i anàlisi de riscos, creació de l’estatus d’OEA i obligació de notificació prèvia arribada i sortida de les mercaderies.
Existeixen tres tipus d’Operadors Econòmics Autoritzats en simplificacions duaneres (referent als tràmits duaners) i en seguretat i protecció de la cadena de subministro.
Per a ser Operador Econòmica Autoritzada habitualment es contracta els serveis de consultoria OEA d’una empresa amb experiència i prestigi. També pots sol·licitar una auditoria OEA interna per a mantenir els requisits OEA de manera eficient i eficaç.