Ecoetiquetes i declaracions ambientals ambientals

Les ecoetiquetes i les declaracions ambientals son una eina molt útil per un certificat ISO 14001 en manifestar la interacció amb el medi ambient d’un producte o servei. El seu objectiu principal és informar a l’usuari que un determinat article o servei té una incidència ambiental  adversa menor. La norma ISO 14020 recull els principis generals de les etiquetes i declaracions ambientals.

Per decidir comprar un producte o servei concret, hem de saber que hi ha dos tipus d’ecoetiquetes:

  • Ecoetiquetes reglamentades. Atorgades per un organisme oficial. Per això tenen més credibilitat.
  • Ecoetiquetes no reglamentades. Son auto-declaracions ambientals que els fabricants fan dels seus propis productes o serveis. Al no provindre d’organismes oficials, no tenen tanta credibilitat.

Ecoetiquetes reglamentades

Dins de les etiquetes reglamentades, distingim entre les de tipus I i les de tipus III. Les dos ofereixen garanties per part d’un organisme competent que validi el compliment d’una sèrie de requisits preestablerts.

Etiquetes ambientals Tipus I

Les etiquetes ambientals tipus I, d’acord amb la ISO 14024, son aquelles etiquetes o certificats que un empresa o entitat externa atorga a un producte per indicar que aquell producte és millor (en aquell aspecte) que un altre que no disposi de la eco-etiqueta. Per aconseguir una eco-etiqueta de tipus I l’empresa interessada es posa en contacte amb l’empresa o entitat certificadora, aquesta última en funció dels criteris definits en les seves condicions realitzaran una sèrie d’auditories i/o controls.

Alguns exemples d’ecoetiquetas Tipus I son:

Ecoetiqueta EuropeaEtiqueta Ecològica Europea (Ecolabel). L’Etiqueta implica el compliment d’uns criteris ambientals selectius, transparents i amb prou informació i base científica perquè els consumidors i usuaris puguin triar aquells productes o serveis que l’incorporen. Amb aquesta elecció, els consumidors s’asseguren de triar les opcions que redueixen els efectes ambientals adversos i contribueixen a l’ús eficaç dels recursos. Està regulat pel Reglament 66/2010 de la UE.

Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental. Sistema d’etiquetatge ecològic que reconeix productes i serveis que superen determinats requeriments de qualitat ambiental més enllà dels establerts com a obligatoris per la normativa vigent.

agricultura ecologica europea Agricultura Ecològica. Segell atorgat per la Unió Europea als productes agrícoles o ramaders produïts segons els requisits especificats al reglament CEE 2092/91 de 24 de juny de 1991. Un certificat alternatiu és el

Agricultura Ecològica (segell del CCPAE) alternatiu al de la UE.

FSC (Forest Stewardship Council). Certifica que els boscos s’han gestionat respectant el medi ambient i els drets humans. Està integrat per associacions ecologistes, silvicultors, indústries de la fusta, organitzacions indígenes i institucions de certificació. L’etiqueta FSC certifica fusta, mobles, paper, suro, etc. que provenen d’aquests boscos certificats.

Àngel Blau (Der Blaue Engel). Etiqueta ecològica d’Alemanya. Una de les primeres certificacions de productes ecològics i dels més prestigiosos.

Cigne Blanc (Nordic Swan Ecolabel) Equip nòrdic d’eco-etiquetatge compost per Suècia, Noruega, Finlàndia, Islàndia i Dinamarca. L’ecoetqueta abasta varies tipologies de productes i serveis.

 

 

AENOR Medio Ambiente. Marca creada per AENOR de conformitat amb les normes UNE. Són criteris molt amplis, i poc concrets, per això no aporten molta credibilitat.

Energy Star. Etiqueta d’eficiència energètica de l’Agència de Protecció del Medi ambient dels Estats Units (EPA). És habitual al sector informàtic.

Declaracions ambientals Tipus III

Les  Declaracions ambientals Tipus III estan regulades ISO/TR 14025. Les etiquetes tipus III són poc habituals, ja que es tracta de tota una declaració ambiental, on s’informa dels processos d’elaboració del producte des del punt de vista ambiental o sostenible. Les declaracions ambientals de tipus III pretenen donar a conèixer tot el cicle de vida i el seu impacte ambiental, i on més s’acostumen a fer servir és en arquitectura sostenible. Per això ajuda als clients a fer l’Anàlisi del Cicle de Vida dels seus productes o serveis (ACV) al incorporar informació ambiental quantificada que permet la comparació entre productes que compleixen funció.

Aquestes declaracions aporten una diferenciació comercial respecte la competència en donar informació ambiental fiable sobre els productes i/o serveis que es poden al mercat. Faciliten la comunicació objectiva, comparable i creïble del comportament ambiental dels productes.

Exemple de declaració ambiental tipus III:

TCF (Totally Chlorine Free) i ECF, (Elementary Chlorine Free). Aquestes sigles indiquen que el paper el paper està “lliure de clor elemental” i “totalment lliure de clor”. Recordem que el clor és un potent contaminant de les aigües, que en reaccionar amb les molècules de la fusta generen substàncies com els organoclorats, que afecten al sistema inmunitari dels mamífers.

Ecoetiquetes no reglamentades: Tipus II

Forma part d’aquest grup les eco-etiquetes tipus II que estan regulades per la norma ISO 14021. Es caracteritzen per tenir poca fiabilitat degut a que són auto-declaracions que el propi fabricant del producte s’atorga o assigna a ell mateix sense la intervenció d’empreses o entitats externes de prestigi reconegut, per tant és una informació directa del fabricant, que indica que aquell producte te unes qualitats que altres no sense la eco-etiqueta no tenen, evidentment sense la garantia de tercers

Generalment es col·loquen com argument de venda, aprofitant que al nostre entorn es té en consideració cada vegada més l’ecologia i el medi ambient. Exemples d’eco-etiquetes Tipus II

 Carrefour Bio. Exemple d’auto-declaració del fabricant o eco-etiqueta tipus II que l’empresa Carrefour atorga a aquells productes que compleixen amb els seus requisits i comercialitza ella mateixa.

Reciclatge. És l’auto-declaració d’etiquetatge ecològic més comuna. Indica que el producte ha estat reciclat. A l’interior de la icona hi ha un nombre que indica el tant per cent de material reciclat que ho compon (per exemple 100%). En el cas de no tenir número indica que es reciclable i no pas reciclat, per això pot portar confusió.