Ciberseguretat per minimitzar les ciberamenaces

Sistemes de gestió per minimitzar ciberamenaces

L’augment de l’ús del cloud computing, la informàtica mòbil i el teletreball obliga a gestionar la ciberseguretat de la informació i les seves infraestructures tecnològiques. La ciberseguretat són un conjunt de polítiques, eines, tecnologies, proteccions, formació i bones pràctiques dirigides a protegir els actius de les empreses, organitzacions i usuaris del ciberentorn.

La ciberseguretat és multidisciplinària, amb un gran component tecnològic, extremadament complexa i de molt ampli abast ja que afecta tota mena d’organitzacions, infraestructures i administracions. La ciberseguretat té en compte tota mena de maquinari (industrial, professional i per a ús personal); i en tot tipus de programari i plataformes (sistemes operatius, programari de control industrial, entreteniment, multimèdia, comunicacions, control remot, xarxes socials, missatgeria instantània, etc.).

La ciberseguretat afecta molt especialment, encara que no exclusivament, a tots aquells dispositius connectats o connectables a Internet.

Sistemes de Gestió de la Seguretat per la Ciberseguretat

És necessari tenir un sistema de gestió de la seguretat de la informaciói de la ciberseguretat. Encara que en ciberseguretat no tot es pot planificar. Cal tenir un sistema de gestió basat en el cicle de millora continua (PDCA). En poden ser útils les següents normes:

  • Implantar les bones pràctiques que proposa el  Instituto Nacional de Ciberseguridad (INCIBE)
  • Norma ISO 9001 de qualitat on a més d’aplicar-se de forma global a l’organització dongui resposta a la necessitat de combinar servei i seguretat (inclosa la ciberseguretat), implantant una política de seguretat i tenint en compte requisits inclosos a altres normes com la ISO 27001 o la ISO 20000.
  • Norma ISO 27001 y ENS sobre la gestió de la seguretat de la informació (SGSI). La ISO 27001 proporciona un marc per identificar les possibles amenaces i a partir d’un “Pla de continuïtat de negoci” garantir el funcionament de les organitzacions  durant i després d’interrupcions incloses aquelles que estiguin provocades per les ciberamenaces.
  • Norma ISO 20000 Requisits del Sistema de Gestió del Servei, considerant que cal saber adaptar la ciberseguretat a les ciberamenaces en matèria de seguretat com ara els petits casos de frau vinculats amb el comerç electrònic.
  • Norma UNE 166002 i ISO 56001 sobre els Requisits del Sistema de Gestió de la R+D+i, inclosa la innovació, ajuda a adaptar-se als canvis constants vinculats amb les ciberamenaces i ciberseguretat, prioritzant les inversions en R+D+i necessàries.
  • Normes ISO 22301 e ISO 22313 sobre Sistema de Gestió de la Continuïtat del Negoci, ajuden a reaccionar al ritme que arribin els canvis.

Actualitat i futur de les ciberamenaces i ciberseguretat

Ningú dubte de la importància creixent de les ciberamenaces a través de la ciberdelinquència, ciberespionatge, ciberguerra. Generen delictes vinculats amb les noves tecnologies com robatoris d’informació, suplentacions d’identitat, hacking, enginyeria social o casos de ciberacòs.

Hi ha una escassa consciència general del risc a ciberatacs. El futur de la ciberseguretat es pot resumir en dues paraules: moltes sorpreses. En aquesta línia, es pot apuntar com a molt probables les següents ciberamenaces:

  • Més ciberdelictes. Cal ser conscient que hi ha factors (com la facilitat de delinquir a distància i l’anonimat, l’absència de sensació de perill) que fan preveure un augment dels ciberdelictes. Alguns experts asseguren que és molt més econòmic robar un projecte industrial o empresarial que emprenderlo des de cero. I és molt més còmode  intentar-lo amb atacs informàtics que per medis físics. Està controlat per CCN.
  • Augment del malware. Cada vegada hi ha més dispositius mòbils amb apps. Moltes de les apps tenen noves funcionalitats i sofisticades utilitats que accedeixen, manipulen i controlen informació sensible sobre els usuaris. Tota aquesta informació pot tenir un gran valor. Les diferents vies per les que s’interconnecten els nostres ordinadors i dispositius mòbils fan augmentar el risc d’exposició al malware.
  • Augment de les activitats de ciberespionatge i ciberguerra. L’augment imparable del ciberespionatge i ciberguerra està originat perquè és més econòmic el ciberespionatge que l’espionaje tradicional.
  • Augment del cibersabotatge. Són evidents els riscos que ha introduït la connexió a sistemes de control industrial a Internet. Algunes de les ciberamenaces vinculades amb el cibersabotaje i ciberterrorisme son contra infraestructures crítiques, o ciberespionatge de sectors estratègics.